ELS SÍGNES DELS PICAPEDRERS I ELS SÍMBOLS MAÇÒNICS

7 GENER 2010

Per: Iván Herrera Michel – Colòmbia

(Publicado en Idioma Catalán, gracias a la traducción fraternal del Q:. H:. Jordi Martí i Bautista del Or:. de Barcelona, España, en su blog “El Maçó Aprenent” (http://maconeria.blogspot.com/2010/01/els-signes-dels-picapedrers-i-els.html) el 7 de enero de 2010)

Un Estimat Germà de l'altre costat de l'oceà, amb qui acostumo a intercanviar opinions, m'interroga sobre els significats Maçònics simbòlics dels signes i marques que van deixar els picapedrers medievals en les seves edificacions.

La primera cosa que li adverteixo és que la seva pregunta part del context que afirma erròniament, fonamentant-se en el contingut de les Constitucions d'Anderson, que la Maçoneria Especulativa creada a Londres en 1717 descendeix dels gremis de constructors operatius de l'edat mitjana i el renaixement.

Igualment, li assenyalo com aquest error històric va propiciar una doctrina sobre arquitectura moralitzada de l'Orde, que va agermanar els ensenyaments simbòlics de la Maçoneria amb les pràctiques dels picapedrers medievals.

Molt lluny de l’anterior, els investigadors compten avui amb suficient material idoni com per a sostenir amb propietat que la Maçoneria dels “Moderns” de 1717 no descendeix de cap manera dels gremis de constructors, tot i haver calcat l’estructura organitzativa del sistema de Lògies operatives que dissenyà William Shaw a Escòcia, al 1598, així com el llenguatge i les línies grosses dels seus cerimonials, consignes verbals, contrasenyes i tocs rítmics identificadors.

Pel que fa als signes gravats en pedra, a Europa crida vivament l'atenció la quantitat de diferents estils que es troben en les construccions dutes a terme del segle X al XIII, ubicats en llocs fonamentals dels edificis com les bases de les columnes, primeres filades de sòcols, murs, pilars, pedres dels arcs, marcs de les rosasses, etc.

Sembla ser que es tracta d’un costum molt arrelat en els picapedrers i talladors que treballaren en aquests edificis, sobre la qual no van deixar textos o manuals instructius en forma escrita. Al cap i a la fi, entre el segle X i XIII la major part de la població europea era analfabeta, i això incloïa a reis, pagesos, Grans Mestres, etc., i la comunicació es limitava moltes vegades a imatges, símbols i marques.

No tots aquests signes i marques són iguals i ha resultat gairebé impossible trobar algun patró de distribució. A vegades es relacionen amb lletres dels alfabets llatins, fenici, etrusc, brahmi, arameu, itàlics, nordafricans, rúnics, etc. Altres vegades, són representacions d'eines de l'ofici, o de l'imaginari de l'època, o simplement fruit de la creativitat de l'autor. Tanmateix, alguns picapedrers van signar pedres amb el seu propi nom anteposant-li l'expressió “me fecit”.

Això indica una gran diversitat humana en la conformació dels grups de treball. I com l'autoria de l'obra, sol atribuir-se, ahir com avui, a l'autoritat que l'ordena o a què disposa els diners necessaris, el símbol es torna una espècie de reivindicació personal de l'obrer anònim que va col·locar el seu esforç i el seu art en ella. Encara, els obrers dels ponts, carrers i altres obres civils contemporànies deixen els seus rastres molt ocultes en elles.

Per això, els estudiosos del tema s'han vist en la necessitat de recórrer a diferents teories explicatives en relació amb el significat d'aquests signes, a partir d'una de les següents cinc hipòtesis:

1) Són l'alfabet d'un llenguatge esotèric originari de la màgia caldea i utilitzat com a conjur contra les potències enemigues i els elements de la natura.

2) Són marques fetes pels picapedrers per a l'ajust i seient dels carreus.

3) Són signatures de cada picapedrer per facilitar la posterior liquidació i cobrament del treball.

4) Són marques personals de cada picapedrer referents al seu nom, a les seves creences o devocions, al seu estat social o professió present o passada o a l'època en què es va realitzar l'obra.

5) Podrien ser, de manera conjunta o independent de les anteriors, la signatura del donant d'una columna, d'un carreu, d'una volta, etc.

Per a l'home medieval l'univers era un sistema de símbols amb una realitat molt vital. En això s’assemblen als Maçons, que han heretat aquesta forma de pensament per tal de construir sistemes que compleixen una tasca socialitzant i integradora. I és possible, que aquesta sigui una raó addicional per la qual trobem una certa familiaritat amb els signes dels picapedrers i en l'Orde hagin niat moltes idees de l'edat mitjana.

El 1976, el destacat teòric evolutiu Richard Dawkins en el seu llibre “El Gen Egoista”, parla de cert tipus d'informació amb la capacitat d'acta replicar-se i saltar de manera infecciosa de ment en ment com si d'un virus informàtic es tractés, al què anomena “meme”. Segons els defensors d'aquesta teoria, determinats motius perviuen en la cultura a través del temps tot i manifestar-se de diverses formes. És possible, que aquesta sigui una raó per a la pràctica del símbol en els homes i les societats.

Tractar d'analitzar el significat del signe d'un picapedrer, o trobar-li significats ocults coincidents amb les representacions Maçòniques actuals, és endinsar-se en un laberint especulatiu el resultats del qual poden mostrar-nos com -en paraules de Juan Luis Arsuaga, Codirector del Projecte Atapuerca, a Espanya- els símbols “són patrimoni exclusiu de la comunitat que els ha creat”.

En aquest ordre d'idees, és clar que els antics picapedrers cercaven transmetre alguna cosa amb els seus signes i marques, i els moderns Maçons són indagadors d'un significant convencional iniciàtic contingut en els símbols.

Hi ha una diferència