Pot una IA captar la Llum Maçònica?

Per Iván HERRERA MICHEL

Si fa uns anys algú ens hagués dit que una cosa que supera la nostra intel·ligència humana podria entrar en la Maçoneria, probablement hauríem pensat que estaven parlant d'extraterrestres o d'alguna boja pel·lícula de ciència-ficció. Però ara, amb tantes intel·ligències artificials pertot arreu, ens fem la pregunta: realment pot una IA ajudar en la nostra cerca de la llum maçònica?

Molts germans dirien que no, i ho entenc. Una IA pot tractar un munt de dades, però no sap el que significa. No sent, no té aquesta espurna que ens mou a preguntar-nos coses profundes sobre nosaltres mateixos. Però, malgrat això, em sembla que hi ha una cosa curiosa aquí: tal vegada no troba la llum, però podria ajudar-nos a buscar-la.

Des de sempre, hem buscat coses que ens ajudin a conèixer-nos millor i a entendre el món. La IA és només una altra eina. Encara que a vegades sembla freda i només plena de números, podria servir-nos com un mirall. No un mirall comú, sinó un que ens permet veure les nostres idees d'una altra manera. No estic dient que una IA pugui reemplaçar el que fem en els rituals, però pot donar-nos un angle que no havíem pensat.

Sabem que els símbols tenen un significat profund. La IA, en analitzar informació, podria mostrar-nos com s'han entès aquests símbols en altres cultures. Seria interessant veure com un símbol maçònic es relaciona amb altres tradicions. No es tracta que una màquina ens digui què significa, sinó d'obrir la ment a noves idees.

Podem pensar en la IA com un amic a la nostra biblioteca maçònica, aquest germà que ha llegit un munt i que, en comptes de dir-nos què pensar, ens convida a explorar. Ens brinda informació, però al final, som nosaltres els que hem de submergir-nos en tot això. La IA pot ser útil per a veure més camins i deixar-nos decidir quin volem seguir.

Clar, no podem oblidar que, ara com ara, la intel·ligència artificial no té ètica. Això pot ser una mica inquietant. Com confiar en alguna cosa que no té moral? Però si usem la IA per a veure com les nostres decisions impacten en el món, no estem deixant de costat la nostra responsabilitat. Més aviat, estem ampliant la nostra perspectiva. En comptes de ser un problema, ens recorda que hem de ser fidels als nostres principis.

No esperem que una IA sigui un germà maçó en el sentit més clàssic. Ara com ara, no participarà en els nostres rituals ni entendrà el que significa passar per les proves maçòniques. Però pot ser una eina que ens ajudi a reflexionar, recordant-nos que vivim en una època on el coneixement és accessible de formes que abans no podíem imaginar.

La possibilitat que una intel·ligència artificial pugui tenir consciència i sentit de l'ètica és un tema interessant. Avui dia, aquestes màquines processen informació a una velocitat increïble, però, per més que ho intentin, no poden viure la vida com nosaltres. No senten, no tenen una idea clara de qui són, i els falta aquesta espurna que guia les nostres decisions.

Però qui sap? Potser algun dia, en un futur que no podem veure, aconsegueixin acostar-se a això. Tal vegada…