Per Iván Herrera Michel
El passat dissabte 15 de març de 2025, la Confederació Interamericana de Maçoneria Simbòlica (CIMAS) en associació amb la Confederació Americana de Suprems Consells del REAA (FASCREAA) van organitzar un col·loqui virtual sobre “L'Estat Actual del Mestratge Maçònic”, en què, per ser sincer, no em va sorprendre que les ponències, sense cap excepció, van girar al voltant de la relació entre la Maçoneria i la tecnologia, cosa que m'ha semblat el més normal del món.
M'explico:
Avui dia, una nova generació de Maçones i Maçons, principalment Millennials, estan ingressant a les Lògies amb un bagatge tecnològic que per a ells és tan natural com ho va ser per a la generació anterior el pas de l'escriptura a mà a la màquina d'escriure. O, per citar-ne un altre exemple, com el fet que fa poc més de 100 anys l'electricitat va començar a ingressar a les Lògies, i, enmig de fortes discussions, les bombetes elèctriques van reemplaçar les espelmes i els llums d'oli, querosè i gas.
L'impacte de l'electricitat, com a font d'energia controlada i utilitzable, va ser de tal naturalesa, que durant el transcurs del segle XX va canviar gradualment la manera com es percebien els temples maçònics i les característiques dels treballs. Gràcies a ella, els Maçons vam poder gaudir d'equips de so a la Columna de l'Harmonia, micròfons per a les dignitats, millor llum per llegir les planxes sense afectar la vista, celebrar tingudes nocturnes, comptar amb ventiladors i aparells d'aire condicionat, etc. I tot això, sense que variessin els rituals ni la particularitat del simbolisme de la llum que és un dels referents més importants dels ensenyaments maçònics.
A manera d'exercici, imag
inem com era arribar a una Tinguda ordinària a la nit, sense llum elèctrica, bombetes ni focus, només espelmes i llums, durant els primers dos segles dels tres que té la Maçoneria. La llum és tènue, groguenca i no arriba per a gaire. Les ombres es mouen a les parets cada vegada que algú passa prop d'una flama, i a l'ambient hi ha olor de cera fosa i oli cremat. Si hi ha llums de gas, se sent un lleu brunzit i se sent la calor que acomiaden. Llegir els rituals no és tan fàcil. Molts s'han d'acostar a la llum o, si més no, saber-se els parlaments de memòria. No és que no es pugui llegir, però costa feina i esforç. I fins i tot la veu es fa servir d'una manera diferent, perquè no és el mateix parlar en un lloc ben il·luminat que en un espai on les ombres i la penombra fan que fins i tot un murmuri se senti més solemne.
A les ciutats més grans d'Europa i els Estats Units, algunes Lògies van començar a electrificar-se als anys 1880. A Amèrica Llatina, la cosa va ser més lenta. A Colòmbia, Argentina i Brasil, per exemple, algunes Lògies tenien llum elèctrica entre 1895 i 1910, però en moltes altres van seguir amb espelmes i gas fins ben entrat el segle XX. També és cert que, des de llavors, el canvi va ser gran. Tot es va tornar més clar, més precís… encara que potser també una mica menys misteriós.
De la mateixa manera, ara em resulten especialment cridaneres les possibilitats que portarà l'ús de la realitat augmentada als rituals maçònics. Aquesta tecnologia és bàsicament una capa digital superposada al que veiem, mitjançant la qual, per exemple, si veiem un got buit en una taula, a través d'un dispositiu de realitat augmentada (lents de contacte, ulleres de visualització, etc.), podríem veure'l ple d'aigua i amb un peix nedant dins. En la realitat el got continua estant buit, però la tecnologia afegeix a la nostra percepció una mica extra.
Ara bé, si el portem al terreny iniciàtic, la pregunta es posa interessant. Perquè la iniciació Maçònica no és un simple protocol ple de símbols i paraules solemnes. És una experiència dissenyada per sacsejar l'iniciat, per remoure alguna cosa per dins. No és teatre, però tampoc no és una freda formalitat. I aquí és on cal preguntar-nos si podria aquesta tecnologia, ben utilitzada, reforçar la vivència en lloc de banalitzar-la.
Pensem en la Cambra de Reflexions. Aquest espai on el candidat s'enfronta a si mateix en solitud i en silenci. I si la tecnologia pogués reforçar aquesta sensació d'introspecció sense tornar-se invasiva amb petits detalls que aprofundeixin l'experiència?
El mateix podríem dir dels viatges iniciàtics. Se'ns diu que el recipienari ha travessat l'aire, l'aigua i el foc, però tot passa en la seva imaginació. I si la tecnologia pogués fer més tangible aquest simbolisme? No amb efectes atraients, sinó amb coses subtils com una ombra que llisca en la foscor en el moment just, un reflex a l'aigua que s'ondula imperceptiblement, una resplendor amb prou feines visible al foc. No per reemplaçar la imaginació de l'iniciat, sinó per estimular-la.
Un altre moment clau podria ser l'entrada a la Lògia. La primera vegada que un ingressa, els símbols hi són, però el seu significat no s'entén immediatament. La guia dels Germans és fonamental però molt de l'aprenentatge ve amb el temps. Podria la tecnologia servir de suport sense restar valor al procés tradicional? Potser. Podem imaginar també que la Pedra Bruta es transformés fugaçment davant dels nostres ulls. No pas per donar respostes immediates, sinó per obrir portes a la reflexió.
Una cosa semblant podria passar amb la Cadena d'Unió, que és un moment carregat de simbolisme, en què s’enllacen les mans i se sent la fraternitat de manera tangible. Hi hauria la possibilitat de fer visible aquesta connexió de manera subtil, per exemple, amb un lleu resplendor que recorri la cadena, gairebé no perceptible, com una representació visual del llaç invisible que ens uneix.
Però el més important ve després de la iniciació, perquè la cerimònia és només el començament. Comprendre els símbols, interpretar-los i aplicar-los a la vida és un procés llarg, per al qual també cal preguntar-nos si la tecnologia podria aportar alguna cosa sense debilitar l'ensenyament tradicional. No és sinó imaginar que un neòfit escanegi el seu mandil i accedeixi a informació sobre la seva evolució en els diferents ritus, graus i èpoques, o que, en apuntar el cel·lular a un traçat, pogués obtenir referències sobre els seus continguts i significats. No per substituir l'ensenyament a la Lògia, sinó per complementar-lo de manera accessible.
És clar que la Maçoneria no necessita llums ni efectes especials per transmetre el seu missatge, però tampoc tancar-se a novetats tecnològiques que, ben utilitzades, podrien enriquir la vivència dels rituals i connectar el simbolisme i la tradició amb les sensibilitats de la nostra època.
