.
Publicado en Idioma Catalán, gracias a la traducción fraternal del Q:. H:. Jordi Martí i Bautista del Or:. de Barcelona, España, en su blog El Maçó Aprenent (http://maconeria.blogspot.com/2008/12/el-gremi-que-es-va-convertir-en_30.html)
29 desembre 2008
.
.
Por: Iván Herrera Michel. Mestre Maçó. Vicepresident de CLIPSAS
.
La transformació de la Maçoneria Operativa en Maçoneria Especulativa o moderna no té una data concreta de creació, va ser un procés que es va desenvolupar al llarg de diversos segles amb la incorporació progressiva de persones que no pertanyien o no ostentaven cap ofici propis del Gremi dels Constructors i és anterior a les Constitucions d'Anderson, el qual va recopilar en 1713 el que feia temps venia practicant-se. Iván Herrera Michel (Mestre maçó de la Gran Lògia del Nord de Colòmbia, actual vicepresident de CLIPSAS, -internacional maçònica adogmàtica-, del qual venim publicant diversos articles) ens ho explica en la seva magnífica “Historia de la Masonería” que té el valor de ser una obra sense pretensions, no excessivament extensa i molt accessible per no constituir un text per a especialistes i estar a l'abast intel·lectual de gairebé tothom. Hem extret un fragment pel seu valor intrínsec. Nosaltres recomanem la lectura de la “Historia de la Masonería” del germà Iván Herrera i per això està enllaçada permanentment en aquest bloc.
.
“… Se sosté que l'any 1517, a París, França, es va constituir una Lògia Francmaçònica de caràcter netament especulatiu, sota la direcció del geni Leonardo Da Vinci, i la protecció del rei Francesc I. La història és la següent:
.
Mort Leonardo a París, en 1519, la seva iniciativa especulativa derivaria, quatre anys més tard, en 1523, en una Assemblea General dels Francmaçons francesos en la qual es van acordar uns principis i una organització bàsica, sobre la qual paga la pena aturar-se ja que representa una nova orientació ideològica, liberal i progressista, en el si de la Maçoneria, a l'atribuir-li a l'Orde una finalitat filosòfica i científica.
.
El text d'aquesta innovadora normativa és de la manera següent:
.
PRINCIPIS BÀSICS CONSTITUTIUS DE LA FRANCMAÇONERIA UNIVERSAL, APROVATS A L'ASSEMBLEA GENERAL DELS FRANCMAÇONS QUE ES VA REUNIR A PARÍS EN L'ANY DE 1523.
.
DE LA LÒGIA FRANCMAÇÒNICA I ELS SEUS MEMBRES
.
1. Set o més Francmaçons, degudament capacitats, reunits sota la volta celeste, a cobert de la indiscreció profana, per discutir i resoldre lliurement, per majoria de vots, els assumptes que els interessin col·lectivament, formen una Lògia Francmaçònica, similar a les de la Maçoneria Operativa.
.
2. Els treballs en Lògia es verifiquen durant les hores lliures d'ocupació dels reunits, i de preferència entre el mig dia i la mitjanit, sota la direcció d'un Mestre Aprovat (President) i dos Zeladors, també Aprovats (Vicepresidents). Les reunions s'efectuen davant els útils de treball coneguts, col·locats en l 'Ara del Mitjà en la forma acostumada, estant resguardada l'entrada al recinte de la reunió per un Guardià segur i resolt, i un Expert reteulador dels visitants. Tots els qui ostenten càrrecs són elegits per majoria de vots dels Francmaçons reunits, sigui per a una Assemblea o per a un període determinat per ells.
.
3. Els Francmaçons reunits en Lògia, d'acord amb les regles i costums conegudes des de temps molt antics, poden, previ esbrinament respecte als candidats, iniciar als profans en els Misteris (Secrets) de la Francmaçoneria i examinar als Aprenents i Companys per elevar-los als graus de capacitació superiors immediats, prenent d'ells la promesa de fidelitat en la forma acostumada, davant els útils simbòlics del Treball i de Ciència i comunicant-los els signes, els tocs i les paraules secretes de reconeixement i d'auxili, universals entre els Francmaçons.
.
4. És costum antiga, ferm i inviolable, no admetre com Francmaçons als seus enemics naturals que són: els clergues de les religions, els posseïdors de títols i privilegis de les castes de la noblesa i els homes que tenen conviccions contràries als principis bàsics de la Francmaçoneria, exepte en els casos de rebel·lia d'aquests contra la ideologia dels grups esmentats.
.
5. No s'admeten com Francmaçons els esclaus, els menors d'edat i els incapacitats física i mentalment.
.
6. Unió, Solidaritat i Cooperació són els principis de l'organització interna de la Francmasonería Universal.
.
7. La inclinació a l'estudi i treball, la vida i costums sanes i normals, el comportament decorós, el tracte fraternal entre els associats a la Francmaçoneria, la preocupació constant pel progrés i benestar del gènere humà i la seva pròpia perfecció, són distintius d'un bon Francmaçó.
.
8. Per posseir els drets complets del Francmaçó dins de les agrupacions i dins del poble Maçònic en general, és indispensable i imprescindible escalar els tres Graus de capacitació d'Aprenent, de Company i de Mestre, i conèixer en essència la Llegenda no alterada de la Maçoneria Antiga respecte a la Construcció del Temple de Salomó; contribuir econòmicament per al sosteniment de les seves agrupacions; assistir regularment als treballs de Lògia; preocupar-se pels germans malalts, perseguits o caiguts en desgràcia i pels seus familiars; ajudar als germans viatgers i no abusar de la confiança de ningú.
.
9. Són drets essencials d'un Francmaçó:a. Veu i vot en Lògia i a l'Assemblea General (Gran Lògia) dels Mestres Maçons;b. Elegir i ser elegit per a tots els càrrecs dins de les seves agrupacions;c. Demanar la revisió dels acords presos en Lògia davant l'Assemblea General dels Mestres Maçons;d. Exigir en Lògia la responsabilitat dels elegits en l'acompliment dels seus càrrecs;e. Demanar justícia Francmaçònica en casos de conflictes entre els associats a les Lògies afins;f. Formar triangles i estrelles per treballar Maçònicament en els llocs on no és possible reunir-se en Lògia per causes de força major;g. Gaudir d'auxili, ajuda i protecció mútua entre els Francmaçons;h. Visitar a les Lògies ideològicament afins i ocupar els llocs corresponents al seu grau de capacitació, prèvia identificació de la seva qualitat de Francmaçó en forma acostumada i segura; i. Demanar el Certificat de Retir de la Lògia sense explicació de causes, estant en ple gaudi dels seus drets.
.
10. Són deures primordials dels Francmaçons, pugnar:
a. Pel reconeixement del principi de la separació de la filosofia de la teologia;b. Per la llibertat de pensament i d'investigació científica;c. Per l'aplicació del mètode científic experimental en la filosofia;d. Per l'intercanvi dels coneixements i de les pràctiques entre els homes per al bé propi i de la humanitat;e. Per la llibertat de consciència religiosa i la prohibició absoluta als clergues de les religions d'interferir-se en els assumptes polítics;f. Per l'abolició dels privilegis de les castes de la noblesa i del clero;g. Per la prohibició d'utilitzar als esclaus en els oficis dels homes lliures;h. Pels drets dels pobles de governar-se lliurement, segons les seves lleis i costums;i. Per l'abolició dels Tribunals especials de justícia del clero i de les castes de la noblesa, i l'establiment dels Tribunals comuns, d'acord amb els costums i lleis dels pobles.
.
11. Altres disposicions Constitucionals:
a. Tota Lògia Francmaçònica és sobirana, no pot interferir-se en els assumptes interns d'altres Lògies, ni elevar a graus de capacitació superiors als aprenents i companys afiliats a altres Lògies sense el seu consentiment o la sol·licitud d'elles;b. Un pacte entre les Lògies significa la Cooperació i no la renúncia total o de part de la seva sobirania;c. Set o més Lògies Francmaçòniques d'un territori determinat poden formar una Federació (Gran Lògia) i tres o més Federacions poden unir-se en una Confederació;d. Per conservar intactes els principis d'Unió, Solidaritat i Cooperació no és recomanable la formació de dues Federacions o Confederacions sobre el mateix territori;e. L'Assemblea General dels Mestres Maçons és l'autoritat Suprema del territori d'una Federació, dicta les lleis, nomena i controla el seu Govern Federal i elegeix als representants que formen part de l'Assemblea de la Confederació;f. Tot Francmaçó capacitat, electe per a un càrrec o representació, és responsable davant els seus electors i pot ser destituït per ells en qualsevol moment;g. Entre els Francmaçons i les seves associacions no poden existir diferències basades en la distinció de races, color o nacionalitat;h. Els principis d'Universalitat, Cosmopolitisme, Llibertat (no esclavitud), Igualtat (davant les possibilitats) i Fraternitat (com a base de relacions entre els homes) són les metes de la Francmaçoneria;i. Com a producte del pensament filosòfic progressista, els conceptes bàsics de la Francmaçoneria són sagrats i inviolables. Aquests preceptes no poden estar en contraposició amb els progressos de les Ciències ni amb les idees avançades d'èpoques posteriors; per tant, els Francmaçons no poden tergiversar-los ni ometre'ls, sense perdre la seva qualitat de progressistes i de Francmaçons.
.
Pel triomf de la Veritat científicament demostrable, pel progrés del Gènere Humà, per la Unió, la Solidaritat i Cooperació entre els Francmaçons, i per la fraternitat Universal.”
.
“… Se sosté que l'any 1517, a París, França, es va constituir una Lògia Francmaçònica de caràcter netament especulatiu, sota la direcció del geni Leonardo Da Vinci, i la protecció del rei Francesc I. La història és la següent:
.
Mort Leonardo a París, en 1519, la seva iniciativa especulativa derivaria, quatre anys més tard, en 1523, en una Assemblea General dels Francmaçons francesos en la qual es van acordar uns principis i una organització bàsica, sobre la qual paga la pena aturar-se ja que representa una nova orientació ideològica, liberal i progressista, en el si de la Maçoneria, a l'atribuir-li a l'Orde una finalitat filosòfica i científica.
.
El text d'aquesta innovadora normativa és de la manera següent:
.
PRINCIPIS BÀSICS CONSTITUTIUS DE LA FRANCMAÇONERIA UNIVERSAL, APROVATS A L'ASSEMBLEA GENERAL DELS FRANCMAÇONS QUE ES VA REUNIR A PARÍS EN L'ANY DE 1523.
.
DE LA LÒGIA FRANCMAÇÒNICA I ELS SEUS MEMBRES
.
1. Set o més Francmaçons, degudament capacitats, reunits sota la volta celeste, a cobert de la indiscreció profana, per discutir i resoldre lliurement, per majoria de vots, els assumptes que els interessin col·lectivament, formen una Lògia Francmaçònica, similar a les de la Maçoneria Operativa.
.
2. Els treballs en Lògia es verifiquen durant les hores lliures d'ocupació dels reunits, i de preferència entre el mig dia i la mitjanit, sota la direcció d'un Mestre Aprovat (President) i dos Zeladors, també Aprovats (Vicepresidents). Les reunions s'efectuen davant els útils de treball coneguts, col·locats en l 'Ara del Mitjà en la forma acostumada, estant resguardada l'entrada al recinte de la reunió per un Guardià segur i resolt, i un Expert reteulador dels visitants. Tots els qui ostenten càrrecs són elegits per majoria de vots dels Francmaçons reunits, sigui per a una Assemblea o per a un període determinat per ells.
.
3. Els Francmaçons reunits en Lògia, d'acord amb les regles i costums conegudes des de temps molt antics, poden, previ esbrinament respecte als candidats, iniciar als profans en els Misteris (Secrets) de la Francmaçoneria i examinar als Aprenents i Companys per elevar-los als graus de capacitació superiors immediats, prenent d'ells la promesa de fidelitat en la forma acostumada, davant els útils simbòlics del Treball i de Ciència i comunicant-los els signes, els tocs i les paraules secretes de reconeixement i d'auxili, universals entre els Francmaçons.
.
4. És costum antiga, ferm i inviolable, no admetre com Francmaçons als seus enemics naturals que són: els clergues de les religions, els posseïdors de títols i privilegis de les castes de la noblesa i els homes que tenen conviccions contràries als principis bàsics de la Francmaçoneria, exepte en els casos de rebel·lia d'aquests contra la ideologia dels grups esmentats.
.
5. No s'admeten com Francmaçons els esclaus, els menors d'edat i els incapacitats física i mentalment.
.
6. Unió, Solidaritat i Cooperació són els principis de l'organització interna de la Francmasonería Universal.
.
7. La inclinació a l'estudi i treball, la vida i costums sanes i normals, el comportament decorós, el tracte fraternal entre els associats a la Francmaçoneria, la preocupació constant pel progrés i benestar del gènere humà i la seva pròpia perfecció, són distintius d'un bon Francmaçó.
.
8. Per posseir els drets complets del Francmaçó dins de les agrupacions i dins del poble Maçònic en general, és indispensable i imprescindible escalar els tres Graus de capacitació d'Aprenent, de Company i de Mestre, i conèixer en essència la Llegenda no alterada de la Maçoneria Antiga respecte a la Construcció del Temple de Salomó; contribuir econòmicament per al sosteniment de les seves agrupacions; assistir regularment als treballs de Lògia; preocupar-se pels germans malalts, perseguits o caiguts en desgràcia i pels seus familiars; ajudar als germans viatgers i no abusar de la confiança de ningú.
.
9. Són drets essencials d'un Francmaçó:a. Veu i vot en Lògia i a l'Assemblea General (Gran Lògia) dels Mestres Maçons;b. Elegir i ser elegit per a tots els càrrecs dins de les seves agrupacions;c. Demanar la revisió dels acords presos en Lògia davant l'Assemblea General dels Mestres Maçons;d. Exigir en Lògia la responsabilitat dels elegits en l'acompliment dels seus càrrecs;e. Demanar justícia Francmaçònica en casos de conflictes entre els associats a les Lògies afins;f. Formar triangles i estrelles per treballar Maçònicament en els llocs on no és possible reunir-se en Lògia per causes de força major;g. Gaudir d'auxili, ajuda i protecció mútua entre els Francmaçons;h. Visitar a les Lògies ideològicament afins i ocupar els llocs corresponents al seu grau de capacitació, prèvia identificació de la seva qualitat de Francmaçó en forma acostumada i segura; i. Demanar el Certificat de Retir de la Lògia sense explicació de causes, estant en ple gaudi dels seus drets.
.
10. Són deures primordials dels Francmaçons, pugnar:
a. Pel reconeixement del principi de la separació de la filosofia de la teologia;b. Per la llibertat de pensament i d'investigació científica;c. Per l'aplicació del mètode científic experimental en la filosofia;d. Per l'intercanvi dels coneixements i de les pràctiques entre els homes per al bé propi i de la humanitat;e. Per la llibertat de consciència religiosa i la prohibició absoluta als clergues de les religions d'interferir-se en els assumptes polítics;f. Per l'abolició dels privilegis de les castes de la noblesa i del clero;g. Per la prohibició d'utilitzar als esclaus en els oficis dels homes lliures;h. Pels drets dels pobles de governar-se lliurement, segons les seves lleis i costums;i. Per l'abolició dels Tribunals especials de justícia del clero i de les castes de la noblesa, i l'establiment dels Tribunals comuns, d'acord amb els costums i lleis dels pobles.
.
11. Altres disposicions Constitucionals:
a. Tota Lògia Francmaçònica és sobirana, no pot interferir-se en els assumptes interns d'altres Lògies, ni elevar a graus de capacitació superiors als aprenents i companys afiliats a altres Lògies sense el seu consentiment o la sol·licitud d'elles;b. Un pacte entre les Lògies significa la Cooperació i no la renúncia total o de part de la seva sobirania;c. Set o més Lògies Francmaçòniques d'un territori determinat poden formar una Federació (Gran Lògia) i tres o més Federacions poden unir-se en una Confederació;d. Per conservar intactes els principis d'Unió, Solidaritat i Cooperació no és recomanable la formació de dues Federacions o Confederacions sobre el mateix territori;e. L'Assemblea General dels Mestres Maçons és l'autoritat Suprema del territori d'una Federació, dicta les lleis, nomena i controla el seu Govern Federal i elegeix als representants que formen part de l'Assemblea de la Confederació;f. Tot Francmaçó capacitat, electe per a un càrrec o representació, és responsable davant els seus electors i pot ser destituït per ells en qualsevol moment;g. Entre els Francmaçons i les seves associacions no poden existir diferències basades en la distinció de races, color o nacionalitat;h. Els principis d'Universalitat, Cosmopolitisme, Llibertat (no esclavitud), Igualtat (davant les possibilitats) i Fraternitat (com a base de relacions entre els homes) són les metes de la Francmaçoneria;i. Com a producte del pensament filosòfic progressista, els conceptes bàsics de la Francmaçoneria són sagrats i inviolables. Aquests preceptes no poden estar en contraposició amb els progressos de les Ciències ni amb les idees avançades d'èpoques posteriors; per tant, els Francmaçons no poden tergiversar-los ni ometre'ls, sense perdre la seva qualitat de progressistes i de Francmaçons.
.
Pel triomf de la Veritat científicament demostrable, pel progrés del Gènere Humà, per la Unió, la Solidaritat i Cooperació entre els Francmaçons, i per la fraternitat Universal.”
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario