viernes, 4 de enero de 2019

L'EGREGOR (Catalá)

         
Por Iván Herrera Michel y fraternal traducción al Catalán por J.M. en MASONERÍA BCN 
                         

Només com una representació subtil podríem assumir aquest "ànima fusionada", "sentiment col·lectiu", "ment grupal", "metabolisme corporatiu", "esperit comú", ... anomenat egrègor (o egrègora) que acompanya les reunions Maçòniques influenciant les seves Tingudes.

                   
Enmig de ritus, normes i estàndards, l'egrègor acaba sent un constructe dels estats d'ànim, trets, conviccions, emocions i repertori conductual dels que assisteixen a les Tingudes, que actua en el marc d'un decòrum de definicions acceptades i mútues fertilitzacions .
                   
Però no és un fenomen exclusiu de la Maçoneria, ni s'ha de confondre amb l'inconscient col·lectiu, que paral·lelament acompanya els treballs.
                    
És una espècie d'hàlit anímic que trobem igualment en les 'inxades' d'un equip de futbol, en un club de fans, en la conxorxa d'una cantonada de barri, en un grup d'oració, en un bar de tangos, a les set voltes a la Kaaba, a la seu d'un partit polític, en un convent de monges, en les reunions gremials, en els sindicats d'obrers, en els afiliats a un cinema club, al pati d'una presó ...
                        
I com els Maçons es reuneixen, més o menys els mateixos, al llarg d'un bon temps,  aquest egrègor tendeix a posseir cert grau de permanència i característiques pròpies. Encara que, l'experiència mostri que va variant al ritme de les circumstàncies i els nous membres.
                    
Podem assumir l'egrègor des de la filosofia, la psicologia, la racionalitat, o la inspiració comú ... o percebre-ho surant en l'aire, cenyit de versos o punyals, sobre el brodat de relacions amistoses o discrepants. 
                      
De qualsevol manera, és una representació intangible a la manera d'un paisatge, contínuament únic, però sempre variat, de vegades incomprensible, de vegades explicatiu, de vegades dotat de parles o saturat de silencis, de vegades efímer, però sempre diferent als arbres, núvols, rius, muntanyes, barrancs i prats que l'acoloreixen dispensant matisos, bellesa, feresa o raons.
                            
Quan és agradable permet "habitar junts i en harmonia", oferint una progressió de sentits al rusc.