Por Iván Herrera Michel
L'esoterisme en la Maçoneria, en tant que és una cosa velada o difícil d'entendre i explicar, es refereix a les comprensions personals que motiva la metodologia maçònica, els símbols i les al·legories en els maçons. Com que és una cosa subjectiva es converteix en un tòpic complex que sol donar peu a excessos d'especulacions o a la indeguda intromissió a l'Orde de creences religioses o metafísiques tan respectables com pròpies d'altres institucions. I tot que el tema s'ha prestat per a vius debats sobre quin seria el veritable i específic esoterisme de la Maçoneria, en la realitat hi ha diverses interpretacions.
En tot cas, l'esoterisme maçònic es refereix als ensenyaments que transmet el seu simbolisme i les cerimònies, i es fonamenta en la percepció que hi ha coneixements, sentiments i inspiracions que facilita la metodologia maçònica per a la construcció dels seus fins morals i filosòfics. D'altra banda, es refereix al fet que la Maçoneria inspira i exerceix una influència intel·lectual, moral i ètica orientada al fet que el Maçó adquireixi una major comprensió filosòfica dels deures que deu a si mateix i a la societat en general. Quan penso en la Maçoneria, sempre em ve al cap aquesta idea original, gairebé romàntica (i molt idealitzada), d'un grup de persones buscant una mica més enllà del que és evident en matèria moral i filosòfica. Sé que al món real hi ha altres motivacions per ingressar a una Lògia Maçònica, però aquest és un tema per a un altre escrit.
La Maçoneria, en la seva essència més pura, no és només un lloc on socialitzar amb una sèrie de bells rituals; és un sistema filosòfic que ens convida a ser millors, moralment i intel·lectualment. A través del coneixement, els símbols i la reflexió, ens pretén empènyer a evolucionar. Tot i això, i ho dic amb certa preocupació, quan l'esoterisme es maneja de manera superficial, l'Ordre corre el risc de desvirtuar-se del tot. El veritable esoterisme Maçònic, si és que volem parlar-ne en termes actuals, és un viatge intern, una recerca personal de sentit a través dels símbols, les al·legories i els ensenyaments ètics que ens brinda la Maçoneria. Però aquesta recerca, en ser profundament subjectiva, pot derivar fàcilment en malentesos i pràctiques buides si no es manté un enfocament clar.
Recordo la primera vegada que vaig observar una cerimònia Maçònica, molt abans de la meva Iniciació. Era gairebé nen i va ser una Cerimònia d'Honres Fúnebres al Cementiri més antic de la meva ciutat. Des d'aquella època em vaig sentir captivat pel misteri, els gestos i la solemnitat del ritual. Vaig sentir que alguna cosa molt seriosa estava en joc i amb el temps, vaig aprendre que el veritable esoterisme Maçònic va molt més enllà de participar en cerimònies o memoritzar uns quants signes. És un compromís profund amb el significat darrere de cada símbol. És com si, en lloc de veure només la punta de l'iceberg, ens demanessin bussejar fins al fons per entendre la magnitud del que està ocult. Si alguna cosa ens ensenya la Maçoneria, és que allò important no és el que està ocult, sinó el procés de descobrir-ho. L'esforç constant per entendre el món i trobar-hi un lloc constructiu.
Lamentablement, he vist com molts es queden a la superfície, atrapats en el allò que és decoratiu, o condescendents muts d'un teatre que ignora la riquesa filosòfica i ètica que està just davant dels seus nassos. I és trist, perquè això és com tenir un mapa del tresor a les mans, però fer-lo servir per encendre una foguera. Aquest és un risc greu, perquè quan la forma reemplaça el fons, la Maçoneria es converteix en un espectacle estèril, en una "faràndula maçònica", on els títols, els graus, els càrrecs i les insígnies importen més que el creixement personal i col·lectiu.
Quantes vegades m'he trobat amb germans que semblaven més preocupats pel seu lloc a la jerarquia que pels ensenyaments que la Maçoneria ofereix? Més de les que m'agradaria admetre. Aquest tipus de mentalitat converteix la fraternitat en una desfilada de vanitats que comença a assemblar-se més a un club de classe mitjana, amb presumpcions elitistes, on els títols dels càrrecs i Graus ho són tot. Correm el risc de perdre aquest llegat si permetem que l'esoterisme moral i filosòfic degenerat en superstició i ritualisme insà s'apoderi de les nostres lògies.
La Maçoneria ha estat un refugi per a pensadors, científics i artistes que no només veien els rituals com a conjunt d'accions, sinó com a representacions simbòliques d'idees filosòfiques profundes.
Des dels grans il·lustrats fins als artistes famosos, tots ells van trobar a l'Orde un espai per debatre, reflexionar i, sobretot, aprendre. Però quan l'esoterisme es redueix a una sèrie de pràctiques màgiques sense sentit real, que competeix amb els sistemes de creences, la veritable reflexió queda en l'oblit, i se'n debilita l'essència mateixa. El resultat és que la Maçoneria deixa de ser un espai de reflexió i progrés per convertir-se en una cosa irrellevant per al món modern. És com tenir un llibre ple de saviesa a les mans, però preferir fer-lo servir de suport per a un llum.
La veritable Maçoneria exigeix més. Requereix que cavem més profund, que no ens conformem amb allò que està a la vista. Perquè, al final del dia, allò que realment importa no és l'espectacle, sinó el coneixement, la veritat i el compromís amb la nostra millora personal i col·lectiva. Al final del dia, el que importa no són tant les cerimònies, els graus ni els càrrecs sinó el compromís real amb la nostra millora personal i, per tant, amb la millora de la societat.
Si la Maçoneria ha de tenir rellevància al segle XXI, ha d'abraçar un esoterisme que estigui basat en la reflexió profunda. Perquè, en última instància, allò que ens fa veritablement Maçons no és el que mostrem al món, sinó el que cultivem dins nostre.
I aquesta és la tasca que no podem abandonar.
