Versión en idioma catalán publicado en https://masoneria-cat.blogspot.com/2025/02/es-la-masoneria-woke.html?fbclid=IwY2xjawIm1ZBleHRuA2FlbQIxMAABHeL4YWn4-Yaf1PjHfmhDYPZxkaZESNjA21n9pus0sOae8euZXE4mmmoGVQ_aem_U4C2Qbywyn4OMWtU7eSL0Q
Per Iván Herrera Michel
En realitat, la pregunta no es pot contestar amb un simple sí o un senzill no perquè cal partir necessàriament de la base que entre la Maçoneria i la implicació social hi ha un vell romanç que es remunta als seus orígens il·lustrats. La dificultat sorgeix quan la paraula “woke” (desperteu, en anglès) s'empra de manera pejorativa contra tota mena d'iniciatives progressistes generant una càrrega semàntica ambigua i un ús polaritzat.
De fet, a mi em van ensenyar des del primer dia que l'Orde treballa a favor de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i que, des dels seus inicis, va ser refugi per a lliurepensadors que defensaven idees relacionades amb el progrés, la llibertat de pensament, la de consciència i els drets de l'home i el ciutadà, entre d'ells. Per la seva banda, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, davant d'una consulta que se li va fer va contestar el 7 d'abril de 2021 que “en espanyol, amb sentit equivalent a l'anglès “woke”, hi ha l'adjectiu tradicional “conscienciado-da”.
També caldria dir que per a la Maçoneria donar suport a causes basades en la recerca de la igualtat, com les del sufragi universal, l'abolició de l'esclavatge, els drets dels ciutadans i l'educació per a tots, era el més “woke” que podia fer als segles XVIII i XIX, i encara que no es feia servir aquesta paraula, l'essència era la mateixa: ser conscients (conscienciats) de las injustícies i moure fitxes per a canviar les estructures i els sistemes de poder reaccionaris, perquè, en honor a la veritat, el progrés mai no va ser opcional per a un Orde que presumeix de portar les seves llums a la humanitat, i que tampoc no arrufarà el nas a l'hora de parlar de drets.
Ara bé, també és cert que la Maçoneria té el seu costat conservador i contrari a allò “woke” que no només està a la seva estètica, sinó també a la seva resistència a canvis estructurals. Les nostres cerimònies, les nostres estructures de poder administratiu, els nostres símbols i l'ús obligatori de mandils pot semblar una mica arcaic per als que no entenen el seu significat profund, però som un Orde amb tres segles d'existència, i aquesta barreja de tradició i modernitat constitueix, en certa manera, una essència dual.
En algunes obediències, de tot arreu i, per exemple, els debats sobre la Iniciació de dones, homosexuals i transsexuals, el reconeixement maçònic de matrimonis igualitaris, o el suport als drets LGBTIQ+, han estat de tot menys tranquils. En aquest sentit, és conegut que la Gran Lògia Unida d'Anglaterra, reputada com el guardià mundial del masculinisme supremacista, no només inicia transsexuals vestits de dona, sinó que també participa activament a les marxes del Dia de l'Orgull Gai i se solidaritza amb els seus reclams a través del seu lloc web i publicacions oficials. Per això és legítim preguntar-nos sobre la paradoxa que la Maçoneria hagi estat progressista al passat, però avui tingui sectors que rebutgin el progressisme contemporani, o si és progressista només quan el canvi ha estat validat per la història, o si, per contra, el progressisme continua sent un motor intern.
No obstant això, separant l'art de l'artista, si entenem per “woke ” estar “despert” i “conscienciat” sobre les injustícies i, en conseqüència, actuar per corregir-los, no hi hauria més dificultat a admetre la proximitat del seu concepte i ideologia amb la història i el text dels rituals dels quals la llibertat, la igualtat i la igualtat i la descolonització del pensament. Per tant, és faltaria a la veritat si es nega que la Maçoneria històricament ha enarborat banderes igualitàries i inclusives que coincideixen amb les que avui es coneixen com a “woke”.
Si més no, ser Maçó no vol dir surfejar de totes maneres ni ser membre d'una associació activista. La Maçoneria comporta una actitud proactiva a les lluites socials alhora que és un espai de reflexió. La seva fortalesa ha estat sempre en la reflexió pausada, el diàleg fratern i el compromís personal, sense que fem com no veus què passa fora de les Lògies. La Maçoneria no és construeix al buit ni és una bombolla. És una part integral del món on vivim i a ell és deu.
Aclarit això, potser la pregunta no sigui si la Maçoneria és “woke”, sinó si estem sent fidels als nostres principis rectors i al mandat fundacional d'unir el que està dispers. El problema no és si la Maçoneria ho és, sinó si la preferim sense riscs, sense debats, sense conseqüències i, per tant, sense col·laborar amb la construcció del Gran Temple de la Humanitat.
Alguna vegada vaig llegir que “la Maçoneria no és per viure dels llorers del passat, sinó per construir el futur amb les eines de l'avui ”. Ser Maçó és actuar amb consciència, empatia i, sobretot, amb un compromís actiu allunyat de la incolora de l'elegància discursiva de dir que és progressista, però sense exagerar, conservadora, però només a les decoracions; liberal, però no en tot, i activista, però no gaire.
Una ullada general al panorama internacional ens mostra que en algunes Obediències les discussions sobre drets i igualtat no són diàlegs fraternals des de les Columnes, sinó combats aguerrits des de les trinxeres. El perill més gran per a una Obediència no és la modernitat, sinó la seva incapacitat de definir si vol ser un far de pensament, un museu de tradicions o un grup de bons amics.
En aquest ordre d'idees, la Maçoneria no és, ni hauria de ser, esclava dels usos en voga, però tampoc no es pot permetre ser insensible a corregir les injustícies heretades i combatre'ls de seu temps. Un posicionament personal i col·lectiu que segueix sent un cisell i un mall amb què treballar a la pedra bruta del present.
I això, al final, sempre serà atemporal i estarà més enllà de qualsevol etiqueta amb què se'l vulga exaltar o ofendre, encara que si fem servir la paraula "woke" en el seu sentit original (desperteu, en anglès, i conscienciat, en català) davant les injustícies socials, la història de la Maçoneria té força elements que encaixen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario