LA MAÇONERIA I LA REALITAT AUGMENTADA

Per Iván Herrera Michel

El passat dissabte 15 de març de 2025, la Confederació Interamericana de Maçoneria Simbòlica (CIMAS) en associació amb la Confederació Americana de Suprems Consells del REAA (FASCREAA) van organitzar un col·loqui virtual sobre “L'Estat Actual del Mestratge Maçònic”, en què, per ser sincer, no em va sorprendre que les ponències, sense cap excepció, van girar al voltant de la relació entre la Maçoneria i la tecnologia, cosa que m'ha semblat el més normal del món.

M'explico:

Avui dia, una nova generació de Maçones i Maçons, principalment Millennials, estan ingressant a les Lògies amb un bagatge tecnològic que per a ells és tan natural com ho va ser per a la generació anterior el pas de l'escriptura a mà a la màquina d'escriure. O, per citar-ne un altre exemple, com el fet que fa poc més de 100 anys l'electricitat va començar a ingressar a les Lògies, i, enmig de fortes discussions, les bombetes elèctriques van reemplaçar les espelmes i els llums d'oli, querosè i gas.

L'impacte de l'electricitat, com a font d'energia controlada i utilitzable, va ser de tal naturalesa, que durant el transcurs del segle XX va canviar gradualment la manera com es percebien els temples maçònics i les característiques dels treballs. Gràcies a ella, els Maçons vam poder gaudir d'equips de so a la Columna de l'Harmonia, micròfons per a les dignitats, millor llum per llegir les planxes sense afectar la vista, celebrar tingudes nocturnes, comptar amb ventiladors i aparells d'aire condicionat, etc. I tot això, sense que variessin els rituals ni la particularitat del simbolisme de la llum que és un dels referents més importants dels ensenyaments maçònics.

A manera d'exercici, imag

inem com era arribar a una Tinguda ordinària a la nit, sense llum elèctrica, bombetes ni focus, només espelmes i llums, durant els primers dos segles dels tres que té la Maçoneria. La llum és tènue, groguenca i no arriba per a gaire. Les ombres es mouen a les parets cada vegada que algú passa prop d'una flama, i a l'ambient hi ha olor de cera fosa i oli cremat. Si hi ha llums de gas, se sent un lleu brunzit i se sent la calor que acomiaden. Llegir els rituals no és tan fàcil. Molts s'han d'acostar a la llum o, si més no, saber-se els parlaments de memòria. No és que no es pugui llegir, però costa feina i esforç. I fins i tot la veu es fa servir d'una manera diferent, perquè no és el mateix parlar en un lloc ben il·luminat que en un espai on les ombres i la penombra fan que fins i tot un murmuri se senti més solemne.

A les ciutats més grans d'Europa i els Estats Units, algunes Lògies van començar a electrificar-se als anys 1880. A Amèrica Llatina, la cosa va ser més lenta. A Colòmbia, Argentina i Brasil, per exemple, algunes Lògies tenien llum elèctrica entre 1895 i 1910, però en moltes altres van seguir amb espelmes i gas fins ben entrat el segle XX. També és cert que, des de llavors, el canvi va ser gran. Tot es va tornar més clar, més precís… encara que potser també una mica menys misteriós.

De la mateixa manera, ara em resulten especialment cridaneres les possibilitats que portarà l'ús de la realitat augmentada als rituals maçònics. Aquesta tecnologia és bàsicament una capa digital superposada al que veiem, mitjançant la qual, per exemple, si veiem un got buit en una taula, a través d'un dispositiu de realitat augmentada (lents de contacte, ulleres de visualització, etc.), podríem veure'l ple d'aigua i amb un peix nedant dins. En la realitat el got continua estant buit, però la tecnologia afegeix a la nostra percepció una mica extra.

Ara bé, si el portem al terreny iniciàtic, la pregunta es posa interessant. Perquè la iniciació Maçònica no és un simple protocol ple de símbols i paraules solemnes. És una experiència dissenyada per sacsejar l'iniciat, per remoure alguna cosa per dins. No és teatre, però tampoc no és una freda formalitat. I aquí és on cal preguntar-nos si podria aquesta tecnologia, ben utilitzada, reforçar la vivència en lloc de banalitzar-la.

Pensem en la Cambra de Reflexions. Aquest espai on el candidat s'enfronta a si mateix en solitud i en silenci. I si la tecnologia pogués reforçar aquesta sensació d'introspecció sense tornar-se invasiva amb petits detalls que aprofundeixin l'experiència?

El mateix podríem dir dels viatges iniciàtics. Se'ns diu que el recipienari ha travessat l'aire, l'aigua i el foc, però tot passa en la seva imaginació. I si la tecnologia pogués fer més tangible aquest simbolisme? No amb efectes atraients, sinó amb coses subtils com una ombra que llisca en la foscor en el moment just, un reflex a l'aigua que s'ondula imperceptiblement, una resplendor amb prou feines visible al foc. No per reemplaçar la imaginació de l'iniciat, sinó per estimular-la.

Un altre moment clau podria ser l'entrada a la Lògia. La primera vegada que un ingressa, els símbols hi són, però el seu significat no s'entén immediatament. La guia dels Germans és fonamental però molt de l'aprenentatge ve amb el temps. Podria la tecnologia servir de suport sense restar valor al procés tradicional? Potser. Podem imaginar també que la Pedra Bruta es transformés fugaçment davant dels nostres ulls. No pas per donar respostes immediates, sinó per obrir portes a la reflexió.

Una cosa semblant podria passar amb la Cadena d'Unió, que és un moment carregat de simbolisme, en què s’enllacen les mans i se sent la fraternitat de manera tangible. Hi hauria la possibilitat de fer visible aquesta connexió de manera subtil, per exemple, amb un lleu resplendor que recorri la cadena, gairebé no perceptible, com una representació visual del llaç invisible que ens uneix.

Però el més important ve després de la iniciació, perquè la cerimònia és només el començament. Comprendre els símbols, interpretar-los i aplicar-los a la vida és un procés llarg, per al qual també cal preguntar-nos si la tecnologia podria aportar alguna cosa sense debilitar l'ensenyament tradicional. No és sinó imaginar que un neòfit escanegi el seu mandil i accedeixi a informació sobre la seva evolució en els diferents ritus, graus i èpoques, o que, en apuntar el cel·lular a un traçat, pogués obtenir referències sobre els seus continguts i significats. No per substituir l'ensenyament a la Lògia, sinó per complementar-lo de manera accessible.

És clar que la Maçoneria no necessita llums ni efectes especials per transmetre el seu missatge, però tampoc tancar-se a novetats tecnològiques que, ben utilitzades, podrien enriquir la vivència dels rituals i connectar el simbolisme i la tradició amb les sensibilitats de la nostra època.

LA MASONERÍA Y LA REALIDAD AUMENTADA

Por Iván Herrera Michel

El pasado sábado 15 de marzo de 2025, la Confederación Interamericana de Masonería Simbólica (CIMAS) en asocio con la Confederación Americana de Supremos Consejos del REAA (FASCREAA) organizaron un coloquio virtual sobre “El Estado Actual de la Maestría Masónica”, en el que, para ser sincero, no me sorprendió que las ponencias, sin ninguna excepción, giraron en torno a la relación entre la Masonería y la tecnología, lo cual me ha parecido lo más normal del mundo.

 Me explico:

                

Hoy en día, una nueva generación de Masonas y Masones, principalmente Millennials, están ingresando a las Logias con un bagaje tecnológico que para ellos es tan natural como lo fue para la generación anterior el paso de la escritura a mano a la máquina de escribir. O, para citar otro ejemplo, como el hecho de que hace poco más de 100 años la electricidad comenzó a ingresar a las Logias, y, en medio de fuertes discusiones, los bombillos eléctricos reemplazaron a las velas y las lámparas de aceite, queroseno y gas.

               

El impacto de la electricidad, como fuente de energía controlada y utilizable, fue de tal naturaleza, que durante el transcurso del Siglo XX cambió gradualmente la forma en que se percibían los Templos Masónicos y las características de los trabajos. Gracias a ella, los Masones pudimos disfrutar de equipos de sonido en la Columna de la Armonía, micrófonos para las Dignidades, mejor luz para leer las Planchas sin afectar la vista, celebrar Tenidas nocturnas, contar con ventiladores y acondicionadores de aires. Etc. Y todo esto, sin que variaran los rituales ni la particularidad del simbolismo de la luz que es uno de los referentes más importantes de las enseñanzas Masónicas.

 

A manera de ejercicio, imaginemos como era llegar a una Tenida ordinaria en la noche, sin luz eléctrica, bombillas ni focos, solo velas y lámparas, durante los primeros dos siglos de los tres que tiene la Masonería. La luz es tenue, amarillenta y no alcanza para mucho. Las sombras se mueven en las paredes cada vez que alguien pasa cerca de una llama, y en el ambiente hay olor a cera derretida y aceite quemado. Si hay lámparas de gas, se escucha un leve zumbido y se siente el calor que despiden. Leer los rituales no es tan fácil. Muchos tienen que acercarse a la luz o, por lo menos, saberse los parlamentos de memoria. No es que no se pueda leer, pero cuesta trabajo y esfuerzo. Y hasta la voz se usa de una forma distinta, porque no es lo mismo hablar en un sitio bien iluminado que en un espacio en donde las sombras y la penumbra hacen que hasta un susurro se sienta más solemne.

 

En las ciudades más grandes de Europa y Estados Unidos, algunas Logias empezaron a electrificarse en los años 1880. En América Latina, la cosa fue más lenta. En Colombia, Argentina y Brasil, por ejemplo, algunas Logias tenían luz eléctrica entre 1895 y 1910, pero en muchas otras siguieron con velas y gas hasta bien entrado el siglo XX. También es cierto, que, desde entonces, el cambio fue grande. Todo se volvió más claro, más preciso… aunque quizá también un poco menos misterioso.

 

De la misma manera, ahora me resultan especialmente llamativas las posibilidades que traerá el uso de la realidad aumentada en los rituales Masónicos. Esta tecnología es básicamente una capa digital superpuesta a lo que vemos, mediante la cual, por ejemplo, si vemos un vaso vacío en una mesa, a través de un dispositivo de realidad aumentada (lentes de contacto, gafas de visualización, Etc.), podríamos verlo lleno de agua y con un pez nadando adentro. En la realidad el vaso sigue estando vacío, pero la tecnología le añade a nuestra percepción algo extra.

                   

Ahora bien, si lo llevamos al terreno iniciático, la pregunta se pone interesante. Porque la iniciación Masónica no es un simple protocolo lleno de símbolos y palabras solemnes. Es una experiencia diseñada para sacudir al iniciado, para removerle algo por dentro. No es teatro, pero tampoco es una fría formalidad. Y ahí es donde cabe preguntarnos si podría esta tecnología, bien usada, reforzar la vivencia en lugar de banalizarla.

                  

Pensemos en el Cuarto de Reflexiones. Ese espacio en donde el candidato se enfrenta a sí mismo en soledad y silencio. ¿Y si la tecnología pudiera reforzar esa sensación de introspección sin volverse invasiva con pequeños detalles que profundicen la experiencia?

                     

Lo mismo podríamos decir de los viajes iniciáticos. Se nos dice que el recipiendario ha atravesado el aire, el agua y el fuego, pero todo ocurre en su imaginación. ¿Y si la tecnología pudiera hacer más tangible ese simbolismo? No con efectos atrayentes, sino con cosas sutiles como una sombra que se desliza en la oscuridad en el momento justo, un reflejo en el agua que se ondula imperceptiblemente, un resplandor apenas visible en el fuego. No para reemplazar la imaginación del iniciado, sino para estimularla.

                      

Otro momento clave podría ser la entrada a la Logia. La primera vez que uno ingresa, los símbolos están ahí, pero su significado no se entiende de inmediato. La guía de los Hermanos es fundamental, pero mucho del aprendizaje viene con el tiempo. ¿Podría la tecnología servir de apoyo sin restarle valor al proceso tradicional? Tal vez. Podemos imaginar también que la Piedra Bruta se transformara fugazmente frente a nuestros ojos. No para dar respuestas inmediatas, sino para abrir puertas a la reflexión.

                        

Algo similar podría suceder con la Cadena de Unión, que es un momento cargado de simbolismo, en el que se enlazan las manos y se siente la fraternidad de manera tangible. Existiría la posibilidad de hacer visible esa conexión de manera sutil, por ejemplo, con un leve resplandor que recorra la cadena, apenas perceptible, como una representación visual del lazo invisible que nos une.

                

Pero lo más importante viene después de la iniciación, porque la ceremonia es solo el comienzo. Comprender los símbolos, interpretarlos y aplicarlos a la vida es un proceso largo, para el que cabe también preguntarnos si la tecnología podría aportar algo sin debilitar la enseñanza tradicional. No es sino imaginar que un neófito escanee su mandil y acceda a información sobre su evolución en los distintos ritos, grados y épocas, o que, al apuntar su celular a un trazado, pudiera obtener referencias sobre sus contenidos y significados. No para sustituir la enseñanza en la Logia, sino para complementarla de manera accesible.

                         

Está claro que la Masonería no necesita luces ni efectos especiales para transmitir su mensaje, pero tampoco cerrarse a novedades tecnológicas que, bien usadas, podrían enriquecer la vivencia de los rituales y conectar el simbolismo y la tradición con las sensibilidades de nuestra época.

               

                   

                           

 

 

 

 

 

MAÇONERIES ANTIDRETS? (Versión en Catalán)

Versión en idioma catalán publicado en https://masoneria-cat.blogspot.com/2025/03/maconeries-antidrets.html

Per Iván Herrera Michel

• Convenim que lo que anomenemMaçoneria és un fenomen plural, dividit en àrees  conceptuals diferents, que busquen fites diferents, a vegades fins i tot contradictòries entre si, però també que sota el paraigua d'aquesta varietat no tot s'hi va.                     

Admetem també, en honor a la veritat, que avui dia se senten veus antidrets dins de la Maçoneria, i que, si bé no representin la norma general, sí que mostren que en alguns sectors és combat contra els avenços de la societat en matèria de drets humans, especialment en temes, per exemple, com la igualtat de gènere, el reconeixement de les minories, l'acceptació de les dones  .

                           

En contrast amb això, mentre en uns espais se segueix lluitant per un món amb més llibertat, igualtat i fraternitat, en altres hi ha maçons aferrats a interpretacions amb baixa empatia selectiva daquests valors donant-los la forma dels seus prejudicis i pors. Aquesta vistosa diversitat de postures pot generar tensions, però també ens obre la porta a ser conscients de la discriminació estructural i ens convida a reflexionar sobre el rumb que volem a la nostra vida masònica.

                        

En termes generals, l'Orde sempre s'ha vist a si mateixa com a refugi per al pensament i la consciència lliure, un lloc on es cultiva la raó i es fomenta el debat sense tantes restriccions. Tot i això, en ple segle XXI, no podem ignorar que hi ha sectors que semblin decidits a obstaculitzar qualsevol avenç, dins i fora dels seus murs, relacionats amb els drets humans. De manera que mentre el món avança, no sense gaires dificultats, cap a una major igualtat, alguns Maçons prefereixen mantenir-se al marge o decididament en contra.

                             

No és un problema nou, però darrerament s'ha fet més visible per compte de les xarxes socials. Cada cop que una Lògia decideix rechazar la inclusió de dons, indígens, negres o discapacitats, evita parlar sobre diversitat o s'aferra a creences i interpretacions inamovibles de textos antics per justificar l'exclusió i la discriminació, s'està allunyant d'aquells principis de fraternitat i universalitat que tant s'han proclamat. Les raons, col·lectives o individuals, podem trobar-los als pors al canvi, aversió a la incertesa, propensió a la dissonància cognitiva, biaixos de confirmació o d'estatus quo, idees religioses, etc.

                        

La Maçoneria s'enorgulleix dels seus valors, però aquests ideals no es poden quedar al nirvana dels discursos. S'han de reflectir en allò que és fa dia a dia. Dir "així ha estat sempre" ja no n'hi ha prou, sobretot quan la història de l'Orde és plena de canvis i adaptacions, des de les motivades inicialment per la Il·lustració, com per les posteriors influències religioses, pseudocientífiques, egipcianes i orientalistes, fins als moviments democràtics que han marcat. Mentre el món lluita per l'equitat social i l'acceptació de la diferència, els Maçons antidrets prefereixen atrinxerar-se frenèticament a les seves obsessions, i fan servir una narrativa tergiversada sobre la tradició com a excusa per justificar les desigualtats.

                      

Com a contrapartida, cal ressaltar que les tradicions evolucionen tot el temps, encara que a vegades sembla que estan tallades en marbre, i el que podem descriure avui com una versió pura és en realitat el fruit de molts anys de construcció de contingut. El que ara ens sembla un pilar sagrat i inamovible, fa un parell de segles era una altra cosa, i d'aquí uns anys probablement es veurà diferent una altra vegada. El que és important és saber distingir quan un canvi és una evolució genuïna i quan és una moda.

                            

Si la Maçoneria vol continuar sent rellevant, no n'hi ha prou de parlar de llibertat de pensament. És el moment de traduir els seus principis en accions concretes: revisar les estructures mentals i de poder que continuïn perpetuant l'exclusió, deixar d'utilitzar una suposada "neutralitat" com a pretext per no enfrontar-se a debats difícils i obrir-se a un món on els drets humans són indiscutibles. Perquè, al capdavall, no prendre una postura també és una postura, i en aquest cas, una que s'allunya del propòsit per al qual va ser fundada l'Orde.

                                

D'altra banda, l'existència de maçons antidrets no és només un tema intern. La seva actitud es caracteritza més per una reacció davant l'avenç de drets que no pas per una proposta constructiva, i es basa en un discurs excloent que barreja la por pel canvi i la idealització d'un passat que exposen com a ordenat i moralment superior. Emprar les destreses adquirides a la Maçoneria en la utilització de les seves eines i en la funcionalitat constructiva d'ésser humà i societat amb aquesta finalitat és un despropòsit majúscul.

                            

Al final del dia, la Maçoneria hauria de continuar basant-se en principis fonamentals com el respecte mutu, la recerca de la veritat i el benestar de la humanitat, siguin quins siguin els seus matisos constructius. Si alguns maçons s'aparten d'aquests principis, és una oportunitat perquè tots ens qüestionem què és el que realment volem com a maçons i com a societat. Continuem avançant cap a un futur més equitatiu o ens quedem encallats en velles idees i preconceptes deshumanitzats?

                          

De tota manera, la resposta és a les nostres mans, com a membres d'un Orde que sempre ha estat un reflex dels millors ideals de la societat.

                

                     

               

MAÇONNERIES ANTI-DROITS ?

Par Iván HERRERA MICHEL

Ex-Président de CLIPSAS

Admettons que ce que nous appelons la Maçonnerie est un phénomène pluriel, divisé en différents domaines conceptuels, qui poursuivent des objectifs distincts, parfois même contradictoires, tout en rappelant que, sous l’égide de cette diversité, tout n’est pas permis.            Admettons également, en toute honnêteté, qu’aujourd’hui l’on entend des voix anti-droits au sein de la Maçonnerie et que, bien qu’elles ne représentent pas la norme générale, elles démontrent que, dans certains secteurs, on lutte contre les progrès de la société en matière de droits humains, notamment sur des questions telles que l’égalité des sexes, la reconnaissance des minorités, l’acceptation des diverses orientations et identités, le mariage pour tous, les droits reproductifs et du travail des femmes, la migration et la justice raciale.               En contraste avec ce qui précède, alors que dans certains milieux on continue de se battre pour un monde de plus grande liberté, égalité et fraternité, d’autres francs-maçons s’accrochent à des interprétations empreintes d’une empathie sélective limitée de ces valeurs, les façonnant selon leurs préjugés et leurs peurs. Cette diversité frappante de positions peut engendrer des tensions, tout en nous incitant à prendre conscience de la discrimination structurelle et à réfléchir sur la direction que nous souhaitons donner à notre vie maçonnique.                  En termes généraux, l’Ordre s’est toujours considéré comme un refuge pour la pensée libre et la conscience éclairée, un lieu où la raison est cultivée et le débat encouragé sans trop de restrictions. Toutefois, au XXIᵉ siècle, nous ne pouvons ignorer qu’il existe des secteurs résolument déterminés à entraver tout progrès en matière de droits humains, tant à l’intérieur qu’à l’extérieur de ses murs. Ainsi, tandis que le monde avance – non sans de grandes difficultés – vers une plus grande égalité, certains francs-maçons préfèrent rester en marge, voire s’y opposer ouvertement.                      Ce problème n’est pas nouveau, mais il est devenu ces derniers temps plus visible, notamment en raison des réseaux sociaux. Chaque fois qu’une Loge décide de rejeter l’inclusion de femmes, d’autochtones, de personnes noires ou de personnes en situation de handicap, qu’elle évite d’aborder la question de la diversité ou qu’elle s’accroche à des croyances et interprétations inébranlables d’anciens textes pour justifier l’exclusion et la discrimination, elle s’éloigne des principes de fraternité et d’universalité si fièrement proclamés depuis ses Colonnes. Les raisons, qu’elles soient collectives ou individuelles, résident dans la peur du changement, l’aversion à l’incertitude, la propension à la dissonance cognitive, les biais de confirmation ou de statu quo, les idées religieuses, etc.                    La Maçonnerie est fière de ses valeurs, mais ces idéaux ne peuvent rester cantonnés au nirvana des discours. Ils doivent se traduire par des actions quotidiennes. Dire « cela a toujours été ainsi » ne suffit plus, surtout quand l’histoire de l’Ordre est jalonnée de changements et d’adaptations – des réformes initiées par les Lumières aux influences religieuses, pseudoscientifiques, égyptiennes et orientalistes ultérieures, sans oublier les mouvements démocratiques qui ont tracé la voie de nombreuses sociétés. Alors que le monde lutte pour l’équité sociale et l’acceptation de la différence, les francs-maçons anti-droits préfèrent s’enfermer frénétiquement dans leurs obsessions, usant d’un récit déformé de la tradition comme excuse pour justifier les inégalités.                     En contrepartie, il convient de souligner que les traditions évoluent en permanence, même si, parfois, elles semblent gravées dans le marbre, et que ce que nous pouvons considérer aujourd’hui comme une version pure est en réalité le fruit de nombreuses années de construction. Ce qui nous apparaît aujourd’hui comme un pilier sacré et inébranlable était, il y a quelques siècles, tout autre, et dans quelques années, il sera probablement différent à nouveau. L’essentiel est de savoir distinguer lorsqu’un changement représente une véritable évolution et quand il s’agit simplement d’une mode.               Si la Maçonnerie veut continuer à être pertinente, il ne suffit pas de parler de liberté de pensée. Il est temps de traduire ses principes en actions concrètes : revoir les structures mentales et de pouvoir qui perpétuent l’exclusion, cesser d’utiliser une supposée « neutralité » comme prétexte pour éviter d’affronter des débats difficiles et s’ouvrir à un monde où les droits humains sont incontestables. Car, après tout, ne pas prendre position est en soi une position, et dans ce cas, une position qui s’écarte du but pour lequel l’Ordre a été fondé.                      D’autre part, l’existence de francs-maçons anti-droits n’est pas uniquement une affaire interne. Leur attitude se caractérise davantage par une réaction face à l’avancée des droits que par une proposition constructive, et repose sur un discours exclusif mêlant la peur du changement et l’idéalisation d’un passé présenté comme ordonné et moralement supérieur. Employer les compétences acquises au sein de la Maçonnerie – en utilisant ses outils et dans la perspective constructive de l’être humain et de la société – à cette fin relève d’une aberration majeure.          Au final, la Maçonnerie devrait continuer à s’appuyer sur des principes fondamentaux tels que le respect mutuel, la quête de la vérité et le bien-être de l’humanité, quels que soient les aspects constructifs de ces principes. Si certains francs-maçons s’écartent de ces idéaux, c’est l’occasion pour nous tous de nous interroger sur ce que nous désirons réellement, en tant que francs-maçons et en tant que société. Continuons-nous d’avancer vers un avenir plus équitable, ou restons-nous enfermés dans d’anciennes idées et des préjugés déshumanisants ?                     Quoi qu’il en soit, la réponse est entre nos mains, en tant que membres d’un Ordre qui a toujours été le reflet des idéaux les plus nobles de la société.                                                 Iván HERRERA MICHEL

ANTI‐RIGHTS FREEMASONRY?

 By Iván HERRERA MICHEL

Former President of CLIPSAS

                

Let us agree that what we call Freemasonry is a multifaceted phenomenon, divided into different conceptual realms that pursue distinct—and sometimes even contradictory—objectives, while under the umbrella of such diversity not everything is acceptable.

           

Let us also admit, in the interest of truth, that today voices opposing rights can be heard within Freemasonry. Although they do not represent the general norm, they clearly show that in some sectors there is active resistance to societal progress in human rights, especially on issues such as gender equality, the recognition of minorities, the acceptance of diverse orientations and identities, same‐sex marriage, women’s reproductive and labor rights, migration, and racial justice.

           

In contrast, while some quarters continue to fight for a world of greater freedom, equality, and fraternity, other Freemasons cling to interpretations of these values—filtered through a lens of limited, selective empathy—that morph them to fit their own prejudices and fears. This striking diversity of positions can create tensions, yet it also opens the door for us to become aware of structural discrimination and invites us to reflect on the course we wish our Masonic life to take.

                  

In general, the Order has always regarded itself as a haven for free thought and an open conscience—a place where reason is cultivated and debate flourishes with few restrictions. However, in the 21st century we cannot ignore that there are sectors determined to obstruct any progress related to human rights, both within and outside their walls. Consequently, while the world advances—albeit with many difficulties—toward greater equality, some Freemasons prefer to remain on the sidelines or even actively oppose these changes.

                     

This is not a new problem, but it has become more visible in recent times due to social media. Every time a Lodge decides to reject the inclusion of women, indigenous people, Black people, or individuals with disabilities; avoids discussing diversity; or clings to immutable beliefs and interpretations of ancient texts in order to justify exclusion and discrimination, it strays from those principles of fraternity and universality that have been so proudly proclaimed from its Columns. The reasons—whether collective or individual—lie in fears of change, aversion to uncertainty, a propensity for cognitive dissonance, confirmation bias or an adherence to the status quo, religious ideas, and so forth.

                     

Freemasonry prides itself on its values, but those ideals cannot remain in the nirvana of mere rhetoric. They must be reflected in our daily actions. To say «it has always been so» is no longer sufficient, especially when the history of the Order is filled with changes and adaptations—from those initially inspired by the Enlightenment, to subsequent religious, pseudoscientific, Egyptian, and Orientalist influences, and even the democratic movements that have charted the course of many societies. While the world struggles for social equity and the acceptance of difference, anti‐rights Freemasons prefer to entrench themselves frenetically in their obsessions, employing a distorted narrative of tradition as an excuse to justify inequalities.

                     

On the other hand, it is important to emphasize that traditions are constantly evolving—even if at times they seem set in stone—and what we may describe today as a pure version is, in reality, the result of many years of accumulated development. What now appears as a sacred, unchangeable pillar was something entirely different a couple of centuries ago, and in a few years it will likely look different once more. The key is to distinguish when a change represents genuine evolution and when it is merely a passing trend.

                       

If Freemasonry is to remain relevant, it is not enough to merely speak of freedom of thought. It is time to translate its principles into concrete actions: to reassess the mental and power structures that continue to perpetuate exclusion; to stop using a supposed «neutrality» as an excuse for avoiding difficult debates; and to open up to a world where human rights are indisputable. After all, taking no stance is itself a stance—and in this case, one that strays from the very purpose for which the Order was founded.

               

Furthermore, the existence of anti‐rights Freemasons is not merely an internal matter. Their attitude is characterized more by a reaction to the advancement of rights than by a constructive proposal, and it is based on an exclusionary discourse that blends fear of change with the idealization of a past they portray as orderly and morally superior. To use the skills acquired in Freemasonry—the effective application of its tools and the constructive potential of both human beings and society—for that end is a colossal absurdity.

                

At the end of the day, Freemasonry should continue to be grounded in fundamental principles such as mutual respect, the pursuit of truth, and the welfare of humanity, regardless of the nuances of its constructive nature. If some Freemasons stray from these principles, it is an opportunity for all of us to question what we truly desire as Freemasons and as a society. Are we moving toward a more equitable future, or are we trapped in outdated ideas and dehumanized preconceptions?

              

In any case, the answer lies in our hands, as members of an Order that has always been a reflection of the highest ideals of society.

                         

                       

Iván HERRERA MICHEL