MAÇONERIES ANTIDRETS? (Versión en Catalán)

Versión en idioma catalán publicado en https://masoneria-cat.blogspot.com/2025/03/maconeries-antidrets.html

Per Iván Herrera Michel

• Convenim que lo que anomenemMaçoneria és un fenomen plural, dividit en àrees  conceptuals diferents, que busquen fites diferents, a vegades fins i tot contradictòries entre si, però també que sota el paraigua d'aquesta varietat no tot s'hi va.                     

Admetem també, en honor a la veritat, que avui dia se senten veus antidrets dins de la Maçoneria, i que, si bé no representin la norma general, sí que mostren que en alguns sectors és combat contra els avenços de la societat en matèria de drets humans, especialment en temes, per exemple, com la igualtat de gènere, el reconeixement de les minories, l'acceptació de les dones  .

                           

En contrast amb això, mentre en uns espais se segueix lluitant per un món amb més llibertat, igualtat i fraternitat, en altres hi ha maçons aferrats a interpretacions amb baixa empatia selectiva daquests valors donant-los la forma dels seus prejudicis i pors. Aquesta vistosa diversitat de postures pot generar tensions, però també ens obre la porta a ser conscients de la discriminació estructural i ens convida a reflexionar sobre el rumb que volem a la nostra vida masònica.

                        

En termes generals, l'Orde sempre s'ha vist a si mateixa com a refugi per al pensament i la consciència lliure, un lloc on es cultiva la raó i es fomenta el debat sense tantes restriccions. Tot i això, en ple segle XXI, no podem ignorar que hi ha sectors que semblin decidits a obstaculitzar qualsevol avenç, dins i fora dels seus murs, relacionats amb els drets humans. De manera que mentre el món avança, no sense gaires dificultats, cap a una major igualtat, alguns Maçons prefereixen mantenir-se al marge o decididament en contra.

                             

No és un problema nou, però darrerament s'ha fet més visible per compte de les xarxes socials. Cada cop que una Lògia decideix rechazar la inclusió de dons, indígens, negres o discapacitats, evita parlar sobre diversitat o s'aferra a creences i interpretacions inamovibles de textos antics per justificar l'exclusió i la discriminació, s'està allunyant d'aquells principis de fraternitat i universalitat que tant s'han proclamat. Les raons, col·lectives o individuals, podem trobar-los als pors al canvi, aversió a la incertesa, propensió a la dissonància cognitiva, biaixos de confirmació o d'estatus quo, idees religioses, etc.

                        

La Maçoneria s'enorgulleix dels seus valors, però aquests ideals no es poden quedar al nirvana dels discursos. S'han de reflectir en allò que és fa dia a dia. Dir "així ha estat sempre" ja no n'hi ha prou, sobretot quan la història de l'Orde és plena de canvis i adaptacions, des de les motivades inicialment per la Il·lustració, com per les posteriors influències religioses, pseudocientífiques, egipcianes i orientalistes, fins als moviments democràtics que han marcat. Mentre el món lluita per l'equitat social i l'acceptació de la diferència, els Maçons antidrets prefereixen atrinxerar-se frenèticament a les seves obsessions, i fan servir una narrativa tergiversada sobre la tradició com a excusa per justificar les desigualtats.

                      

Com a contrapartida, cal ressaltar que les tradicions evolucionen tot el temps, encara que a vegades sembla que estan tallades en marbre, i el que podem descriure avui com una versió pura és en realitat el fruit de molts anys de construcció de contingut. El que ara ens sembla un pilar sagrat i inamovible, fa un parell de segles era una altra cosa, i d'aquí uns anys probablement es veurà diferent una altra vegada. El que és important és saber distingir quan un canvi és una evolució genuïna i quan és una moda.

                            

Si la Maçoneria vol continuar sent rellevant, no n'hi ha prou de parlar de llibertat de pensament. És el moment de traduir els seus principis en accions concretes: revisar les estructures mentals i de poder que continuïn perpetuant l'exclusió, deixar d'utilitzar una suposada "neutralitat" com a pretext per no enfrontar-se a debats difícils i obrir-se a un món on els drets humans són indiscutibles. Perquè, al capdavall, no prendre una postura també és una postura, i en aquest cas, una que s'allunya del propòsit per al qual va ser fundada l'Orde.

                                

D'altra banda, l'existència de maçons antidrets no és només un tema intern. La seva actitud es caracteritza més per una reacció davant l'avenç de drets que no pas per una proposta constructiva, i es basa en un discurs excloent que barreja la por pel canvi i la idealització d'un passat que exposen com a ordenat i moralment superior. Emprar les destreses adquirides a la Maçoneria en la utilització de les seves eines i en la funcionalitat constructiva d'ésser humà i societat amb aquesta finalitat és un despropòsit majúscul.

                            

Al final del dia, la Maçoneria hauria de continuar basant-se en principis fonamentals com el respecte mutu, la recerca de la veritat i el benestar de la humanitat, siguin quins siguin els seus matisos constructius. Si alguns maçons s'aparten d'aquests principis, és una oportunitat perquè tots ens qüestionem què és el que realment volem com a maçons i com a societat. Continuem avançant cap a un futur més equitatiu o ens quedem encallats en velles idees i preconceptes deshumanitzats?

                          

De tota manera, la resposta és a les nostres mans, com a membres d'un Orde que sempre ha estat un reflex dels millors ideals de la societat.